Beneficis de la logopèdia en l'abordatge de la malaltia de Parkinson

La malaltia de Parkinson

La malaltia de Parkinson és un trastorn neurodegeneratiu, de curs crònic i progressiu, d’aparició en l’edat adulta, que ocasiona dificultats a nivell motor, funcional, cognitiu i de la comunicació en la persona afectada.

El seu abordatge requereix un enfocament interdisciplinar per garantir una atenció integral i personalitzada. A més del tractament mèdic i farmacològic, disciplines com la fisioteràpia, la neuropsicologia, la psicologia, la teràpia ocupacional i la logopèdia són fonamentals per millorar la qualitat de vida dels pacients. Cada una d’aquestes especialitats contribueix a manejar diferents símptomes de la malaltia, ajudant els pacients a mantenir la seva independència i a afrontar els reptes que la malaltia implica en el seu dia a dia.
 

La logopèdia és la disciplina especialitzada en l’abordatge de les alteracions de la comunicació, la veu, la deglució i la respiració que acostumen a veure’s afectades en la malaltia de Parkinson. Els símptomes que s’aborden des d’aquesta disciplina són:

• Rigidesa muscular: La tensió en els músculs facials i de la llengua pot dificultar l'articulació clara de les paraules.
• Alteracions de la respiració: els pacients mostren dificultats per coordinar la respiració amb la parla, el que afecta a la llargària de les frases i la intensitat de la veu, i amb la deglució, el que pot originar que l’aliment passi a les vies respiratòries.
• Trastorns de la veu i de la parla:
  • Hipofonia: La disminució de la força de la veu és molt comuna. Els pacients solen parlar més fluix, cosa que dificulta la comunicació amb altres persones, especialment en ambients sorollosos.
  • Parla disàrtrica hipocinètica: La parla pot tornar-se lenta, dificultosa i poc clara degut a la rigidesa i a la disminució de la mobilitat de les estructures orals implicades en la producció del so.
  • Bradilàlia: La lentitud en la parla és una característica habitual, amb pauses llargues entre les paraules i frases. Aquesta lentitud pot dificultar la fluïdesa i la comprensió verbal.
• Disfàgia (trastorn de la deglució): Els pacients poden tenir dificultats per empassar, i això pot provocar aspiracions pulmonars, infeccions respiratòries i desnutrició.
• Alteracions en el llenguatge: Encara que solen ser menys freqüents, els pacients també poden experimentar dificultats en la formació de frases o trobar les paraules que necessiten en el seu discurs
  
  

Les principals tècniques que utilitza la logopèdia en el tractament de la malaltia de Parkinson són les següents:

• Teràpia LSVT LOUD (Lee Silverman Voice Treatment): Aquesta tècnica se centra en augmentar la intensitat de la veu mitjançant exercicis específics i repetitius. Els pacients aprenen a parlar amb més volum i a utilitzar una veu més clara, millorant la comunicació i la confiança.
• Tècniques específiques per l’abordatge dels trastorns de la veu i de la parla: Es realitzen exercicis específics per practicar l'articulació, la prosòdia i la força vocal, útils per combatre la hipofonia i la disartria.
• Teràpia miofuncional orofacial (TMO): Es centra en millorar el to muscular, la coordinació i la funcionalitat dels musculs orofacials. Per tractar la rigidesa muscular i la hipotonia, incidir en la funció deglutoria, en l’articulació de la parla i la veu.
• Exercicis de respiració i coordinació fonorespiratòria: Amb l’objectiu de millorar el suport respiratori per una fonació més eficaç i la coordinació amb la parla, per una millora de la fluïdesa.
• Tècniques de deglució: Es tracta d’exercicis en els que es practiquen estratègies i s’inclouen tècniques per millorar la seguretat i l'eficàcia de la deglució, reduint el risc de malalties associades, com la pneumònia aspirativa.
• Teràpies grupals i entrenament comunicatiu: Ajuda a millorar la funcionalitat comunicativa en entorns socials i redueixen l'aïllament.
  
  
  

La logopèdia és la disciplina amb major evidència científica per l’abordatge dels trastorns de la comunicació que acostumen a estar presents en els malalts de Parkinson, així com també esdevé clau en la reducció dels riscos associats als trastorns de la deglució i, conjuntament amb la resta de professionals interdisciplinars, contribueix a la millora de la qualitat de vida dels malalts i també de la seva família.

Sandra Almirón Sanchez

Logopeda especialitzada en Neurologopèdia