La sessió tècnica d’Aspid ha aplegat 80 professionals

Els experts alerten que la tecnologia “és eficaç per a certs àmbits, però no supleix al tractament directe per part dels professionals

Els experts en neurorehabilitació que han participat en la XXII Jornada Tècnica d’ASPID han defensat l’ús de noves tecnologies en el tractament de persones amb afectacions neurològiques, tot i que d’una manera personalitzada i sempre com a complement a la tasca portada a terme pels professionals d’aquest àmbit. Aquesta és una de les principals conclusions de la sessió sobre “L'ús de les noves tecnologies en la neurorehabilitació”, organitzada per ASPID en col·laboració amb l’Hospital Arnau de Vilanova. La jornada, celebrada aquest matí a la Sala d’actes de l’Hospital Arnau de Vilanova, ha aplegat una vuitantena de tècnics del món sanitari, especialment de l’àmbit de la neurorehabilitació.

En la ponència sobre l’Aplicació de les noves tecnologies en la rehabilitació neuropsicològica”, el doctor en Psicologia i neuropsicòleg Igor Bombín ha advertit sobre els tractaments massa centrats en la tecnologia. Bombín ha considerat prioritària la tasca del terapeuta i del seu entorn (familiars, amics) i ha afirmat que l’anomenat entrenament cognitiu basat en l’ordinador, destinat a pal·liar dèficits d’atenció o de memòria, “és eficaç per a certes qüestions, però s’ha de plantejar només com un complement al tractament directe que desenvolupa el professional, que és qui ha de conduir el procés rehabilitador i la motivació del pacient a bon port”. En canvi, el ponent ha defensat plenament les ajudes tècniques adreçades a compensar la pèrdua de funcions (agendes electròniques, avisadors), ja que sí constitueixen instruments vàlids per incrementar l’autonomia personal del pacient.

Josep M. Tormos, coordinador d’Investigació de l’Institut Universitari de Neurorehabilitació Guttmann, ha centrat la conferència “Aproximació al concepte de Neurorehabilitació i Neuroplasticitat” en les implicacions que la plasticitat, una propietat intrínseca del sistema nerviós, té en la neurorehabilitació. “Conèixer la plasticitat, és a dir, saber com funciona el cervell i els canvis que s’hi produeixen després de les lesions, ens pot ajudar molt en el procés de recuperació dels pacients”.

Segons Tormos, cal conèixer les característiques i els canvis que es produeixen en el sistema nerviós després d’una lesió per tal optimitzar els tractaments neurorehabilitadors, “tractaments que els professionals assumíem tradicionalment d’una forma intuïtiva —per exemple, que han de ser intensius, d’una durada suficient, monitoritzats i personalitzats— però que amb la nova tecnologia podrem aplicar amb una base d’informació sòlida”.

La plasticitat és la capacitat adaptativa del sistema nerviós davant de les modificacions que sobrevenen en el seu entorn (de desenvolupament, ambientals, agressions) per minimitzar els efectes de les lesions a través de la modificació de la seva pròpia organització estructural i funcional. La plasticitat és diferent en l’infant, la persona jove, la persona adulta i la persona gran, “per la qual cosa cal adaptar les intervencions a cada etapa i a cada persona en particular”.

Tormos defensa l’ús de noves tecnologies, que permeten als professionals ser més eficients i arribar a més persones i, alhora, “obtenir les dades subjectives necessàries per entendre millor quin és el tractament òptim per a cada pacient, si la seva intensitat és l’adequada i, en definitiva, saber el seu grau d’eficàcia i evidenciar l’impacte de les intervencions que portem a terme”.

Finalment, ha defensat la importància de la tecnologia per portar a terme investigació sobre l’àmbit de la neurorehabilitació i al mateix temps el valor de la investigació per desenvolupar tecnologia necessària per aplicar aquests tractaments. Afegeix que “tot i que instrumentalitzar un procés suposa canviar la manera de fer i això genera incerteses i preocupacions en els professionals, que podem pensar que la màquina pot arribar a substituir la nostra tasca, en realitat hem d’adonar-nos que nosaltres només transferim a les màquines processos repetitius i que això ens deixarà més temps per desenvolupar activitat de valor afegit, activitat creativa i de generació de coneixement”.

Olga Gelonch, la directora assistencial NeuroLleida, ha explicat que l’objectiu de la sessió és explicar els beneficis que aporten les noves tecnologies als pacients amb alguna malaltia neurològica (Dany Cerebral Adquirit, malalties degeneratives com Parkinson o demències, etc.). Aquests instruments tecnològics afavoreixen la millora funcional dels afectats (millora física, cognitiva, de l’equilibri...), ja que permeten monitoritzar, quantificar i precisar amb exactitud l’evolució del pacient. No obstant, les noves tecnologies requereixen una adaptació dels professionals, que en molts casos encara no estan prou preparats per aplicar-les, a més del fet que no totes serveixen per a tots els pacients.

La jornada s’ha iniciat amb una introducció als conceptes de plasticitat cerebral i neurorehabilitació i ha continuat amb la presentació de les noves tecnologies disponibles actualment orientades al tractament dels símptomes motors i cognitius de les patologies neurològiques. A les ponències s’han exposat els resultats de diversos estudis que han analitzat l'efectivitat de l'aplicació de les noves tecnologies en la rehabilitació neurològica. La sessió s’ha tancat amb una taula rodona en la que s’han debatut, des d'un punt de vista crític, els avantatges i els possibles inconvenients d'aquesta tecnologia. La iniciativa s’ha adreçat als professionals que atenen pacients neurològics i als estudiants de psicologia, teràpia ocupacional, neuropsicologia, fisioteràpia, logopèdia, infermeria, treball social, medicina i educació social.

Algunes xifres sobre el Dany Cerebral Sobrevingut

El grup de Dany Cerebral Sobrevingut d’ASPID és format per 12 membres. L’entitat va atendre l’any passat 64 pacients amb aquesta malaltia. En l’àmbit de l’Estat espanyol, hi ha més de 420.000 persones afectades pel Dany Cerebral Sobrevingut (unes 1.500 a Lleida). Les dues causes més freqüents són l’ictus, amb unes 200.000 persones, i els traumatismes cranioencefàlics, amb uns 50.000 pacients.

A l’Estat espanyol l'ictus és la primera causa de mortalitat entre les dones i la segona en els homes, segons dades del Grup d'Estudi de Malalties Cerebrovasculars de la Societat Espanyola de Neurologia. A Europa cada l'any es detecten uns 120.000 casos nous i moren 650.000 persones per aquesta causa, de les quals 40.000 a l’Estat espanyol. Extrapolant aquesta xifra ens donaria que a la demarcació de Lleida, amb 427.208 habitants, es produeixen unes 370 defuncions anuals.

Quan als traumatismes cranioencefàlics, la incidència estimada se situa en 200 casos nous per 100.000 habitants, dels quals quasi un 10% són considerats greus, un 10% moderats i lleus el 80% restant.