Embenat neuromuscular en Logopèdia

L’embenat neuromuscular o kinesiotape, més conegut en altres contextos com l’esportiu o altres àmbits com el de la fisioteràpia, s’ha demostrat que també té grans utilitats en l’àmbit de la logopèdia. És una tècnica que es porta a terme mitjançant unes cintes elàstiques adhesives de cotó, que a més són hipoal·lergògenes, transpirables i resistents a l’aigua. Aquestes cintes tenen unes característiques molt similars a les de la pròpia pell.

Amb la seva aplicació aconseguim millorar la funció muscular i augmentar i estimular la propiocepció de la zona on s’aplica. La pell és l’element principal i protagonista d’aquesta tècnica. Tot s’origina quan l’embenat entra en contacte amb la pell, això provoca la activació d’uns receptors que immediatament manen la informació al sistema nerviós central, on aquest actua en conseqüència als estímuls rebuts, que varien en funció d’allò que estem cercant amb la seva aplicació. També s’han descrit altres efectes; analgèsics, per la descompressió exercida sobre els mecanoreceptors, i circulatoris donat que amb la col·locació augmenta l’espai entre els diferents teixits de la pell, lo qual permet que s’incrementi el reg sanguini.

Quina es l’aplicació en logopèdia?

Hi ha diverses simptomatologies en les que es pot aplicar, tant amb població infantil com adulta. I amb diferents objectius com la prevenció, el tractament, el manteniment i les correccions posturals. Trobem utilitat en casos que presenten alteracions del to muscular ja sigui per hipertonia com per hipotonia, respiradors orals, sialorrea, deglució atípica, alteracions fonètiques de la parla, disfonies, paràlisis facials, disfagia, etc. en definitiva amb pacients que presentin alteracions de la motricitat orofacial, associats o no a lesions neurològiques.

Aquesta tècnica pot ser aplicada durant la sessió logopèdica amb un objectiu concret per després ser retirada, però també per deixar-la aplicada i que el pacient pugui marxar a casa amb l’embenat, la qual cosa permetrà que el
temps de la acció terapèutica es perllongui més enllà de la sessió, i pugem obtindre millors resultats en un espai més curt de temps.

Aplicació en pacients amb lesió neurològica.

Quan parlem de lesió neurològica, fem referència a aquelles malalties neurològiques (Malaltia de Parkinson, Esclerosis lateral amiotròfica, Paràlisis supranuclear progressiva, etc.), lesions cerebrals sobrevingudes (ictus, traumatismes craneoencefàlics, etc.), alteracions genètiques com el Síndrome Down o del neurodesenvolupament com la paràlisis cerebral, que comprometin funcions com la parla, la respiració i la deglució.

Segons el pacient que tenim al davant i les seves característiques, els objectius de tractament canviaran. Resulta interessant veure com aquesta tècnica permet que el pacient amb dany cerebral rebi una quantitat d’informació sensitiva i propioceptiva que li ajuda inclús amb el control postural i l’esquema corporal.

Aquets són alguns dels aspectes que podem millorar mitjançant l’embenat neruomuscular en les diferents funcions orofacials:

De forma general sobre els diferents òrgans bucofonatoris:

• Reduir o augmentar la tonicitat de la musculatura en funció de les necessitats del pacient.
• Reeducar la posició del coll i millorar la postura.
• Control mandibular.

Deglució:

• Afavorir el segellat labial.
• Control de la sialorrea (babeig).
• Estimular el reflexe deglutori.
• Afavorir la posició lingual.

Parla:

• Millorar la qualitat vocal.
• Canvis en el to de la veu.

Respiració

• Augmentar la capacitat inspiratòria.
• Afavorir la respiració nasal.

És important no oblidar que és necessari que aquestes aplicacions les faci un professional amb la formació necessària i uns coneixements minuciosos d’anatomia, ja que per aconseguir l’objectiu desitjat, és necessari aplicar l’embenat amb una tècnica concreta, amb la tensió adient i en la direcció correcta, ja que de lo contrari podem obtindre resultats oposats a més de danys cutanis.

Sandra Almirón
Logopeda de Neurolleida
Num. Col·legiada 50201