Exercici físic després de l'ictus

Els termes d'activitat física i exercici físic no han de ser confosos. Segons l'Organització Mundial de Salut (OMS), l'activitat física, és considerada com qualsevol moviment corporal produït pels músculs esquelètics que exigeixi despesa d'energia, per exemple: netejar la pols, passejar al gos, parar taula, fer el llit, cuinar, etc.

Per la seva banda, l'exercici físic és una varietat de moviments corporals planificats, estructurats, repetitius amb l'objectiu de millorar o mantenir l'aptitud física i la salut, això fa referencia a qualsevol esport dirigit, futbol, básquet, atletisme, etc.

---

L'Organització Mundial de Salut (OMS) recomana que els adults dediquin entre 150 i 300 minuts setmanals a realitzar activitat física moderada

---

Són àmpliament coneguts els beneficis de mantenir un nivell adequat d'exercici físic de forma regular en les persones adultes:

• Redueix el risc d'hipertensió, cardiopatia, accident cerebrovascular, diabetis, càncer de mama i de còlon, depressió i prevenció de caigudes.
• Millora la salut òssia i funcional, i és un determinant clau de la despesa energètica, i és per tant fonamental per a l'equilibri calòric i el control de l'pes.
• Millora la salut mental, l'estat d'ànim, la capacitat de la son i les funcions cognitives com la memòria.

Com afecta l'ictus en l'exercici físic?

L’ictus és una de les afeccions discapacitants més comuns a tot el món. Es produeix degut a una alteració brusca de la circulació de la sang que arriba al cervell, i com a conseqüència, les cèl·lules nervioses no reben oxigen i deixen de funcionar.

Les diverses seqüeles físiques que resulten de l'ictus (espasticitat, hemiparèsia, hemiplegia, dolor, etc.).  poden fomentar encara més un estil de vida físicament inactiu A més no cal treure-li importància al fet de patir altres malalties prèvies, a nivell cardíac, respiratori, de l'aparell locomotor, etc. La manca d'activitat pot desencadenar un cercle viciós de poca capacitat cardiovascular, deteriorament del funcionament físic i, en última instància, reducció de la qualitat de vida.

Quin tipus d'exercici es recomana després d'un ictus?

Recents estudis estan afirmant que és primordial poder realitzar un treball aeròbic, així com un treball de força adequat a les capacitats físiques del pacient per poder assolir beneficis que repercutiran en la millora de la qualitat de vida i l'autonomia.

D'una banda, l'entrenament amb exercicis aeròbic com caminar, nedar, ballar o anar amb bicicleta pot tenir un paper important en la millora de la capacitat cardiovascular al trencar el cercle viciós d'inactivitat física i deteriorament funcional.

D'altra banda, és molt important realitzar exercicis de força dels principals grups musculars com per exemple flexions, sentadilles, treball d’abdominals, etc per millorar la funcionalitat del membre superior, millorar la velocitat de la marxa i l'equilibri.

---

És important no deixar de banda la rehabilitació de les seqüeles físiques, ja siguin la reeducació de la marxa, l’equilibri, la mobilitat articular, l’espasticitat, etc.

---

Per on començo?

És de vital importancia posar-se en mans d’un professional especialitzat, ja sigui un entrenador personal o un fisioterapeuta per realizar un reacondicionament físic.

En un pacient amb ictus cal realitzar una valoració de les capacitats funcionals de la persona tenint en conte els factors de risc, malalties prèvies, etc.  per tal d’elaborar un pla d’exercici terapèutic individualitzat.

Per ultim, pero no menys important, no es pot deixar de banda la rehabilitació de les seqüeles físiques, cal seguir treballant l’equilbri, reeducant la marxa, millorant la motricitat fina, l’espasticitat, el dolor, etc.


Carol Naudí Farré
Fisioterapeuta de Neurolleida
Num. col·legiada 7156