La importància de la família en la neurorrehabilitació

Durant els últims anys s’ha demostrat científicament que la neurorrehabilitació després d’un dany cerebral adquirit (DCA) és primordial per tal de millorar la qualitat de vida i l’autonomia de la persona afectada. Es defineix com a DCA una aparició abrupta d’una lesió cerebral causada per un ictus, un traumatisme cranioencefàlic, un tumor cerebral, una encefalitis, etc. Després d’un DCA apareixen diferents conseqüències depenent de la magnitud del dany, però que sovint afecten a la part física i cognitiva de la persona. Moltes d’aquestes seqüeles perduren en el temps causant problemes en la participació i en la vida autònoma de la persona i provoca canvis en l’estil de vida de tota la família i no només de la persona afectada.

El DCA pot afectar a tothom en qualsevol moment, la causa que ha originat la lesió pot ser diferent, però sempre es una aparició sobtada i per això la família no està preparada. En els primers moments després de la instauració de la lesió, la família pot patir per la vida de l’afectat, i depenent de l’abast de la lesió, aquesta incertesa pot perdurar en el temps i, per tant, pot desencadenar l’aparició d’ansietat i angoixa en els familiars d’una forma perllongada.

Una detecció precoç dels símptomes d’ansietat i el suport psicològic ajudarà a prevenir símptomes de depressió a llarg termini

Algunes famílies s'adapten millor a la seva nova situació vital, mentre a d’altres els resulta més difícil. Els factors que predisposen a una major vulnerabilitat per part de la família o el cuidador poden ser un escàs suport social, una major edat del pacient, major severitat del dany, major dependència funcional o falta de consciència dels problemes de la persona afectada.

Les necessitats de les famílies canvien al llarg del procés de rehabilitació. En la primera fase, on el pacient està en cures intensives la informació és primordial per involucrar la família en les cures, a més estar present en la presa de decisions és essencial en la fase aguda. Tant en aquesta fase, com en la fase hospitalària s’han d’abordar els problemes emocionals i és important disposar d’un grup de suport. La integració comunitària, la coordinació en l’atenció de la persona afectada i la planificació d’un nou pla de vida són els punts clau a tenir en compte en la fase crònica.

És molt important reconèixer i identificar les diferents necessitats d’atenció i suport que la família anirà requerint al llarg de tot el procés de neurorrehabilitació

Després de la fase aguda la majoria de pacients necessiten continuar realitzant més rehabilitació. En aquest punt la família comença a ajustar-se a una situació més estable, on el pacient torna a casa amb una situació de discapacitat adquirida. És aquí on la família s’adona de la seva nova situació vital i els canvis es faran més visibles.

Per tant, és molt important reconèixer i identificar les diferents necessitats d’atenció i suport que la família anirà requerint al llarg de tot el procés de neurorrehabilitació. En aquest sentit, els professionals han de poder realitzar un seguiment continuat de la família durant tot el procés, fet que revertirà sens dubte a assolir un resultat final del procés de neurorrehabilitació molt més favorable.  

Carol Naudí Farré
Fisioterapeuta de Neurolleida
Num col·legiada 7156

Referència: Norub, A. (2018). Family matters in neurorehabilitation: why, when, who, and how? Revista Iberoamericana de Neuropsicología, Vol.1, No.1: 17-31