La teràpia en mirall en la rehabilitació de l'hemiplegia

La teràpia en mirall (Mirror Therapy en anglès) és un tipus de teràpia que s'aplica en pacients amb falta de moviment total o parcial en una extremitat superior (un braç o una mà). En els seus inicis la tècnica va demostrar la seva aplicabilitat en el tractament del dolor del membre fantasma, que és una síndrome que presenten algunes persones que han perdut un órgan i que continuen experimentant les sensaciones de l’órgan amputat. Cap a finals dels anys 90 es comença a aplicar en pacients amb hemiplègia després d'un ictus, i progressivament s’ha anat disposant de major evidència que ha avalat la seva efectivitat en aquest col·lectiu.

La tècnica de la teràpia en mirall es basa en l’ús d’un mirall que crea una il·lusió reflectant de l’extremitat afectada. Es tracta de situar l’extremitat afectada darrere d’un mirall, i realitzar moviments amb el braç sa, mentre s’observa el seu reflex al mirall. Això crea una il·lusió visual i proporciona un feedback positiu a l'escorça motriu de que s'ha produït el moviment de l'extremitat afectada.

És important saber que no tots els pacients que presentin hemiplegia són bons candidats a utilitzar aquesta teràpia, ja que requereix implicació de diverses funcions cognitives superiors, com el llenguatge i la capacitat de centrar l'atenció. Altres elements importants que cal tenir en compte són l'estat psicològic, la presència d’alteracions visuals i la motivació del pacient.

Els beneficis que s’obtenen amb l'aplicació d’aquesta tècnica són els següents:

• Millora de la sensibilitat
• Millora de la funció motora
• Reducció del dolor
• Reducció de les alteracions perceptives

El resultat d’aquests beneficis es tradueixen en una millora de la funcionalitat del membre afectat.

Perquè aquesta tècnica tingui la màxima efectivitat, els estudis realitzats conclouen que haurien de aplicar-se en sessions de 20 minuts, com a mínim un cop a el dia i durant 4 setmanes consecutives. Per tot això l'ideal seria entrenar el pacient perquè l'apliqui al seu domicili diàriament, sempre que tingui les capacitats cognitives per poder fer-ho.

Un altre aspecte important al que fan referència les investigacions sobre aquesta tècnica, és que el benefici és major quan es combina amb la teràpia convencional.

A Neurolleida ja fa un temps que estem aplicant la teràpia en mirall en diversos pacients afectat per hemiplègia, amb resultats molt prometedors.

Leidiana Campusano Arias
Terapeuta Ocupacional de NeuroLleida
Núm. Col. 551

Referències:
Park, Y., Chang, M., Kim, K. M., & An, D. H. (2015). The effects of mirror therapy with tasks on upper extremity function and self-care in stroke patients. Journal of physical therapy science, 27(5), 1499–1501.
Pérez-Cruzado, D., Merchán-Baeza, J. A., González-Sánchez, M., & Cuesta-Vargas, A. I. (2017). Systematic review of mirror therapy compared with conventional rehabilitation in upper extremity function in stroke survivors. Australian occupational therapy journal, 64(2), 91–112.