Mascaretes i disfonia en temps de Covid
01/02/2021
La DISFONIA és un trastorn de la veu caracteritzat per un canvi anòmal en la qualitat de la veu i que pot originar canvis en el volum, el to o el timbre de la veu, entre altres. Les seves causes poden ser diverses, com un mal ús o un abús vocal, o per una causa orgànica (per exemple per lesió a les cordes vocals, com nòduls, pòlips, edemes...).
Aquesta problemàtica s’està agreujant, especialment, en les persones que fan un ús professional de la veu i en aquelles que ja presentaven patologia prèvia.
L’ús de la mascareta és necessari per prevenir el contagi per la COVID però, a nivell vocal, té alguns inconvenients, provocant:
- Limitació respiratòria, que pot potenciar una incorrecta coordinació entre la respiració i la parla.
- Disminució del volum, provocant mecanismes de forçament quan intentem projectar la veu per superar la barrera de la mascareta.
- Sensació de fatiga vocal, provocada per l’esforç constant de fonar.
- Limitació en l’expressió facial, afectant en la comunicació.
D’altra banda, caldria sumar-hi altres factors que ajuden a incrementar la problemàtica vocal, com la distància interpersonal i els espais en els que es produeix la comunicació (espais grans, amb mala acústica i/o molt sorollosos).
Per evitar-ho és important saber reconèixer els signes d’alerta i saber aplicar algunes tècniques i pautes d’higiene vocal que ens ajudaran a fer prevenció.
A continuació expliquem quins són els signes d’alerta i com actuar per prevenir la disfonia.
SIGNES D’ALERTA
- Canvis en la veu. Observa si presenta un timbre diferent, perd qualitat, cada vegada és més monòtona, et resulta difícil projectar o controlar el volum o el to o si sona tremolosa.
- Sensació de dolor, tensió o constricció a la gola i a la zona cervical.
- Necessitat d’estossegar o tossir amb freqüència com a conseqüència de l’aparició de sensació de sequedat o moc a la gola.
QUÈ HEM D’EVITAR FER QUAN APAREIXEN ELS SIGNES D’ALERTA?
- Parlar amb cops de veu, cridar i xiuxiuejar ja que implica forçament vocal.
- Parlar durant un temps perllongat sense descansos.
- Parlar en llocs molt sorollosos o amb mala acústica intentant superar el soroll ambiental.
- Abusar de tòxics (alcohol o tabac).
- Ingerir aliments irritants (greixosos, picants, fregits).
QUÈ PODEM FER PER TENIR CURA DE LA NOSTRA VEU?
- Realitzar un bon escalfament vocal si es preveu una activitat vocal intensa. Es poden realitzar vàries repeticions dels exercicis que proposem a continuació:
- Obre la boca, deixant caure la mandíbula i tancant-la lentament.
- Condueix la mandíbula, suau, a dreta i esquerra.
- Separa lleugerament les dents i porta la mandíbula endavant i torna a la posició normal de tancament.
- Mastega en buit, amb moviments amplis i mantenint els llavis tancats. Repeteix mastegant amb la boca oberta.
- Intenta badallar. Si no pots fer-ho de forma natural, simula’l.
- Fes vibrar els llavis, imitant una moto, i la llengua, fent una “R”. Pots fer ambdós amb un to de veu mantingut i/o imitant el so d’una sirena, jugant amb els greus i els aguts de la teva veu.
- Hidratar-se adequadament bevent, mínim, 1,5L d’aigua al dia.
- Hidratar directament les cordes vocals fent bafs d’aigua sola o aigua amb timó.
- Establir diversos moments per fer repòs vocal.
Si els signes d’alerta no desapareixen o empitjoren, consulta a un logopeda, de ben segur et podrà ajudar.
Alba Sanchez Ardanuy.
Logopeda. Nºcol. 50154