Més d’un 4% dels infants, amb alguna alteració en el llenguatge

Entre un 4 i un 7% de la població infantil registra, en menor o major grau, alguna alteració en el llenguatge (en un sentit ampli), segons una de les conclusions de les XXIV Jornades Tècniques d’ASPID, trobada anual que en aquesta edició ha centrat els continguts en el “Trastorn Específic del Llenguatge (TEL). Actualització, família i escola”. La Unitat Infantil i Juvenil de Neurolleida ha organitzat la jornada amb l’objectiu d’aprofundir en aquest tema i conèixer, de la mà de professionals experts, els avenços en el diagnòstic i les possibilitats en l’abordatge del TEL. La trobada ha tingut lloc al Centre de Cultures i Cooperació Transfronterera de la Universitat de Lleida i ha acollit una norantena d’assistents.

Miquel Serra, catedràtic de Psicologia Bàsica de la Universitat de Barcelona, explica que, d’inici, “el problema d’aquestes alteracions és que són menys conegudes que d’altres de les quals se’n parla molt, com l’autisme o el TDAH, i en canvi són tres vegades més freqüents”. Altres handicaps, segons Serra, és que encara avui manquen uns criteris d’avaluació, una terminologia i una metodologia clares per aplicar en aquest àmbit, i sol haver una falta de seguiment o d’“avaluació dinàmica” a través dels anys de l’infant amb trastorns del llenguatge.

Serra, docent especialista en matèries relacionades amb patologia del llenguatge, comunicació i llenguatge i psicolingüística, explica que aquestes dificultats en el llenguatge solen ser de llarga durada i que cal abordar la intervenció molt aviat, als 3 o 4 anys, per tal que als 6 o 7 anys l’infant pugui assolir un nivell més o menys normal. Aquestes dificultats no són sempre les mateixes (en la base poden haver-hi problemes de llenguatge, de parla, de comunicació, de cognició o d’emotivitat), per la qual cosa “cal una intervenció a mida, molt personalitzada”.

Els indicis són molt variats (el nen o nena no pregunta, no se l’entén o ell no entén, té problemes amb el llenguatge, no té memòria de treball o operativa) i poden ser detectats amb certa facilitat, “sempre que els pares i mestres tinguin unes mínimes nocions sobre el tema”, cosa que normalment no succeeix.

De la seva banda Marta Argilés, psicòloga i logopeda de l’Hospital de Santa Maria especialitzada en trastorns del llenguatge, afirma que aquestes problemàtiques són freqüents i ja es poden detectar als 2 anys, afegint que a la província de Lleida la sanitat pública està tractant actualment uns 50 nens i nenes. Argilés ha explicat el circuit que han de fer aquests infants, incidint en els professionals de diferents activitats que han d’intervenir, i ha remarcat la importància del paper dels pares en aquesta educació.

El Trastorn Específic del Llenguatge (TEL) és una alteració que afecta a l’adquisició del llenguatge des dels seus inicis, que es perllonga durant la infància i adolescència, i que pot persistir significativament durant l’edat adulta. Els infants amb TEL poden manifestar simptomatologia i un grau d’intensitat molt diversos. Actualment, un dels reptes dels professionals del sector és la seva detecció i una intervenció adequada.

Les ponències de la jornada han anat a càrrec de psicòlegs, terapeutes ocupacionals, logopedes i altres professionals experts en aquest àmbit. De la seva banda, la majoria d’assistents han estat professionals de la salut i de l’educació interessats en els trastorns del neurodesenvolupament, així com a estudiants de psicologia, neuropsicologia, teràpia ocupacional, fisioteràpia, logopèdia, infermeria i medicina.