Pensaments per a la incertesa

En las crisis imitar al funambulista: él no lucha por encontrar el equilibrio; busca su centro. ¹

La irrupció del virus COVID19 en escena, ha impactat inesperadament capgirant les nostres vides de manera radical i exposant-nos a la incertesa i a la consciència de la fragilitat de la nostra existència.

Potser el que ens està succeint es pot imaginar com un fort vent que xiula i rugeix posant en perill que les coses romanguin dretes i no sabem ben bé com quedarà el paisatge un cop s’hagi aturat. Resguardar-nos d’aquest vent és necessari, i ho estem fent físicament en romandre a les nostres llars o en minimitzar al màxim els desplaçaments, però resguardar-nos també implica tenir en compte l’aspecte psicològic i anímic. Així com la nostra llar ens proporciona unes parets que ens protegeixen d’aquest vent, les nostres actituds, pensaments i comportaments són les parets que ens resguarden del temporal de la incertesa.

“Les nostres actituds, pensaments i comportaments són les parets que ens resguarden del temporal de la incertesa”

És comprensible que experimentem moments de malestar, angoixa de desànim i que a casa hi hagi tensió i discussions i fins i tot que el consum de tabac i alcohol augmenti respecte al que és habitual, però com un funambulista podem atendre al Centre de les coses, a l’Ara, al moment present, ja que ens agradi o no, ens toca viure’l. Pensar positivament o “negativament” en el demà, és una manera d’intentar buscar l’equilibri però ens desplacen del present, ja que no deixen de mirar a un demà què desconeixem i és totalment incert.

Buscar l’equilibri és una manera de sortir del centre, de l’ Ara. A més, qui som avui, no és qui serem demà; avui veiem i valorem coses que no ni veiem ni valoràvem ahir i qui serem demà, veurà i sabrà coses que avui desconeixem o encara ni podem veure.

Fer-nos càrrec del present que ens toca viure i vetllar per estar en les millors condicions possibles, ja sigui per nosaltres, els nostres éssers estimats, els nostres veïns i els nostres congèneres. Diferenciar quines coses depenen de nosaltres i quines no, ja que intentar canviar allò que no depèn de nosaltres, porta a la frustració, al malestar i al sentiment d’indefensió. No podem aturar el COVID19 amb les nostres mans, o accelerar el temps perquè això demà ja hagi passat,... en canvi podem reflexionar en la nostra responsabilitat present i en la responsabilitat dels nostres actes avui, així com els efectes i conseqüències que poden generar

Pensar positivament o “negativament” en el demà, és una manera d’intentar buscar l’equilibri però ens desplacen del present.

A tenir en consideració:

• Informar-nos de fonts fiables i objectives en detriment de les opinions i les especulacions.
• Limitar-nos el temps d’exposició a la informació, ja que ens pot saturar.
• Estar amb angoixa és totalment comprensible i sentir malestar n’és una conseqüència. Compartir amb els nostres éssers estimats que ens amoïna pot ser positiu.
• Tenir cura del nostre cos seguint les mesures preventives, dormint i menjant bé, i moderant el consum d’alcohol i tabac.
• Tenir cura de la nostra salut mental: tenir una rutina diària, donar espai a aficions i activitats agradables o practicar alguna tècnica de relaxació.

Joan Enric Vidal Pañella
Psicòleg de NeuroLleida
Núm. Col. 14831

[1] Grande Crespo, P. (2012). Hendiduras. Lleida: Milenio