Per què no menja el meu fill?

Un problema amb què a vegades es troben alguns pares és amb una situació en la que el nen o nena no vol menjar, rebutja determinats aliments, es nega a provar aliments nous, el menjar li produeix nàusees o fins i tot l’escup. Però, a què es degut? És un problema conductual? Es tracta d’un nen capritxós que només vol menjar allò que li agrada? Doncs en ocasions la causa d’aquesta conducta pot tenir de base un problema o dificultat que l’impedeix poder acceptar determinats aliments. Aquesta circumstància es coneix com ”Aversió Alimentària”.

Cal diferenciar-lo del fet de ser selectiu amb l’alimentació: els nens selectius no mengen algun aliment concret, per contra, els nens que presenten aversió alimentària tan sols mengen uns aliments determinats. Aquest fet pot comportar greus conseqüències a nivell nutricional degut a que ingereixen un repertori molt pobre d’aliments, predominant determinats aliments amb característiques similars o cuinats de determinada forma

En una situació normal, a l’introduir un aliment nou a la boca, es posen en marxa un munt de noves sensacions, com la textura i el sabor, però per arribar a aquest pas, prèviament hem rebut molta altra informació que ens portarà a voler-lo tastar o no. Davant un aliment nou, ens fixem en la seva forma, el seu color, la seva olor, potser el tocarem amb les mans per preparar-lo al plat o per pelar-lo si és necessari, intentarem intuir com serà la seva textura, i el provarem mica en mica abans de posar-lo tot de cop a la boca. Tota aquesta informació arribarà al nostre cervell i ell s’encarregarà de generar una resposta per adaptar-se a l’estímul. Quan aquest procés no funciona adequadament, no es pot emetre la resposta adient, i és aquí on el nen genera una resposta, o bé exagerada mostrant nàusees i rebuig, o bé una resposta passiva, on l’aliment l’impacta molt poc i no genera cap tipus d’interès en ell.

Com pot ajudar el logopeda?

La masticació i les diferents habilitats dels òrgans bucofonatoris necessàries per menjar s’adquireixen practicant la funció, es a dir, menjant. Quan un nen presenta aversió alimentaria, aquesta pràctica es veu compromesa, ja que la introducció progressiva d’aliments, el canvi de textures, la introducció de sòlids, etc. no es fa en el moment adequat ni de la forma adequada. Per altra banda, el seu sistema tàctil i propioceptiu també presenta una disfunció, i tot plegat propiciarà que hi hagi un retard en el desenvolupament sensorio-motor oral.

En els casos d’Aversió Alimentària, els logopedes intervenim sobre la musculatura orofacial del nen o la nena per millorar la mobilitat, la força i sobretot, la sensibilitat, que és el que acostuma a estar més afectat en aquestes situacions.

I també és especialment important el treball conjunt amb el terapeuta ocupacional, que serà la figura clau per poder fer una bona anàlisi del perfil sensorial del nen o nena, així com per modular el processament sensorial d’aquests sistemes sensorials.