Prematuritat i alteracions cognitives

Un infant prematur és aquell que neix preterme, amb una edat gestacional de menys de 37 setmanes. En l’actualitat es calcula que, a España el 7-8% de tots els recent nascuts són de forma prematura.  Tot i els avanços en perinatologia i neonatologia, la prematuritat segueix sent una important causa de mortalitat durant l’embaràs i de patologia neonatal associada.

En els recent nascuts, tant a terme com a preterme, es necessita un període de maduració postnatal on s’adquireixin les funciones cognitives en la seva totalitat. Aquesta etapa de maduració és llarga, pel que qualsevol lesió en aquest procés pot afectar i agreujar el pronòstic a llarg termini. És per això que la prematuritat és un factor de risc de sofrir un trastorn del neurodesenvolupament.

Actualment, no es disposen de medis que permetin establir definitivament un pronòstic de la evolució cognitiva en infants amb prematuritat. Per això, la valoració clínica continua d’especialistes en neurologia i neuropsicologia infantil, és la millor eina per la possible detecció primerenca de qualsevol trastorn del desenvolupament que es pugui produir amb la finalitat de poder iniciar un tractament temprà que pot adaptar-se a las necessitats de la nena o del nen oferint-li l’estimulació que necessita, així com donar suport psico-social i assessorament familiar.

Funcionament intel·lectual:

No existeix un únic factor que pugui explicar la causa d’aquestes dificultats cognitives, sinó que es deuen a una combinació de diferents variables. Els estudis mostren que els infants prematurs o amb molt baix pes presenten major probabilitat de desenvolupar un funcionament intel·lectual inferior als seus iguals nascuts a terme. S’estima que entre un 15-40% presenten quocients intel·lectuals límits.

Processament visual:

També s’ha relacionat la prematuritat com a factor de risc per desenvolupar alteracions en el processament visual. En aquest sentit, s’estima que el 20% dels nens prematurs presentaran algun tipus de problema en la integració visual. En aquest cas, aquest tipus d’alteracions podrien presentar una gran repercussió en el rendiment acadèmic com dificultats en les matemàtiques i en la lecto-escriptura.

Llenguatge:

Una altra de les alteracions freqüents que es descriuen en la literatura es relacionen amb retards en el llenguatge expressiu, així com menors rendiments en tasques d’habilitats lingüístiques complexes relacionades amb la sintaxis, l’abstracció verbal o la discriminació auditiva, entre d’altres.

Funcions executives:

Les funcions executives, facilitadores i reguladores de l’activitat cognitiva i emocional, també es poden veure afectades produint un gran impacte en el rendiment escolar i en les relacions socials.

Els dèficits del neurodesenvolupament persisteixen més enllà de l’etapa preescolar i conforme l’entorn del nen/a es torna més exigent aquestes dificultats poden agreujar-se.

És per aquest motiu que és molt important un seguiment exhaustiu de l’infant des de les primeres etapes de la seva vida i des de tots els contextos on el/la nen/a interactuï (serveis de salut, escola, domicili, etc.) per poder detectar qualsevol indicador d’un possible rendiment cognitiu inferior a l’esperable o qualsevol conducta disruptiva que es pugui estar produint. Així doncs, davant la detecció d’aquestes dificultats és pertinent realitzar una valoració per especialistes en neuropsicologia amb l’objectiu de conèixer i concretar les dificultats que presenta l’infant i iniciar l’abans possible un abordatge precoç i un seguiment específic tenint en compte las característiques i contextos del/a nen/a.

Anna Rodríguez Balagué
Psicóloga General Sanitaria
Master en Neuropsicología.
Nº Col. 25250