Recuperar l'autonomia després d'una lesió cerebral: La teràpia ocupacional i la intervenció en el domicili.

A Espanya viuen unes 420.000 persones amb dany cerebral sobrevingut, d'acord amb un informe realitzat per la Federació Espanyola de Dany Cerebral (FEDACE) el 2015¹. El 65% Tenen més de 65 anys i a causa de les seqüeles físiques, cognitives i conductuals, el 89% presenta alguna discapacitat per realitzar les activitats bàsiques de la vida diària (ABVD), fet que suposa un impacte important en l’àmbit personal, familiar i social.

Després de l'alta hospitalària, la majoria de les persones amb dany cerebral sobrevingut han de continuar el tractament en altres centres, i una de les majors dificultats amb la qual es troben, és traslladar al seu entorn habitual les habilitats apreses al centre hospitalari. Així doncs, tot i haver fet un entrenament previ, serà en el domicili on la persona haurà de fer front a les activitats del dia a dia, a les tasques quotidianes i als problemes generats per la incapacitat per realitzar-les.

Aquí és on entra en joc la figura del/la Terapeuta Ocupacional, que a més d'haver estat clau durant les primeres fases del procés rehabilitador, a partir d'aquest moment es converteix en una figura de gran ajuda, ja que acompanyarà a la persona i al seu entorn proper, en el procés d’aconseguir una major autonomia i en el desenvolupament de les activitats de la vida diària, en coordinació amb la resta de l'equip de professionals

En la mesura del possible, la intervenció de la Teràpia Ocupacional davant d'un Dany Cerebral s'hauria de realitzar en l'entorn habitual de la persona, de manera que es pugui analitzar directament l'execució de les activitats de la vida diària, valorar en quina mesura les seqüeles interfereixen en la realització d'aquestes i dissenyar un pla d'intervenció ajustat a les capacitats i necessitats de la persona.

Aquesta intervenció es basarà en 5 eixos:

1)  Rehabilitar el dèficit físic o psíquic què interfereixen en l'execució de les tasques.

2) Compensar les habilitats perdudes, si és necessari, a través de productes de suport, o dotar a la persona de diferents tècniques o estratègies per poder desenvolupar les diferents activitats.

3) Adaptar l'entorn amb l'objectiu de restablir o permetre la vida independent, i donar-li la privacitat, confiança i dignitat a la persona i la seva família. (No es tracta de realitzar obres, dotar d'equipaments o modificar un habitatge, sinó de proveir una solució individualitzada.)

4) Assessorar i orientar als cuidadors principals dotant-los de diferents eines que els permetin proporcionar un suport segur al seu familiar.

5) Afavorir la integració comunitària, ja que després d'una lesió, és important que la persona, en la mesura del possible, continuï o elabori un nou projecte de vida ocupacional i no només es quedi centrada en el procés rehabilitador.

En resum, la Teràpia Ocupacional a domicili tindrà com a avantatge per a l'usuari i la seva família promoure bons resultats a la rehabilitació, ja que es desenvolupa en el seu entorn real i ecològic, i per tant, facilita a la persona l’adquisició d’una major independència funcional i reinserció en la vida comunitària.

Leidiana Campusano Arias
Terapeuta Ocupacional de NeuroLleida
Núm. Col. 551

 [1] Fedafe Quezada García M.; Bascones Serrano L.M. ( 2015): "Las personas con daño cerebral adquirido en España" . Fedace.